JUNTS FEM POBLE

Programa electoral

Descarregar el PDF

SANT CLIMENT DE LLOBREGAT 2019-2023

  1. Millorar el transport públic. Després d’haver entrat a l’AMB zona 1 i reduir el cost dels viatges gairebé a la meitat, ara proposem augmentar la freqüència dels autobusos i doblar el servei. Hem d’exigir a l’AMB que posin un bus cada 25 minuts enlloc dels 55 minuts actuals (o superior en algunes franges horàries).També demanarem que el més aviat possible la gent gran de Sant Climent i els menors de 16 anys puguin accedir a les targetes socials (rosa i T16) com la resta de veïns i veïnes metropolitanes.Pels joves demanarem augmentar la franja nocturna (nit bus) perquè puguin arribar a casa després d’acabar la seva jornada laboral o d’estudiar. També per la resta dels treballadors i treballadores.Millores pels joves: augment freqüència bus diürn i accés al transport nocturn, més horari dels equipaments juvenils, més horari biblioteca, …… ampliació franges horàries joves: transports, equipaments, biblioteca.
  2. Habitatge públic: aquests últims anys hem aprovat la creació d’un espai per habitatge públic per la gent de Sant Climent al sector de la Costa (15 habitatges públics amb places d’aparcament). Cap ajuntament ha construït habitatge públic i que permeti tenir una oferta d’habitatge per quedar-se a viure al nostre poble. I us proposem que aquest habitatge sigui de lloguer i de compra. Buscarem la fórmula financera per poder gestionar el parc d’habitatge des de l’ajuntament.
  3. Ens comprometem a aportar inversió d’altres administracions per poder realitzar millores al municipi sense augmentar la pressió fiscal de les famílies (IBI) ni augmentar l’endeutament municipal.
  4. Construcció de nova plaça Ca l’Altisent i Parc Metropolità: més de 5.400m2 de nou espai públic obert al poble, segur i sense cotxes i per poder passejar per un entorn natural.
  5. Agricultura: crear una protecció de cultiu autòcton (oli, cireres, fruiters,…) estudi de creació d’una IGP (indicació geogràfica protegida). Proposarem una gestió del bosc per millorar la seguretat del municipi davant del risc incendi.
  6. Residència Gent Gran
  7. Gent gran més activa – Activació gent gran: proposta espais d’activitat física (mobiliari)per a gent gran per zones (Rodera, Hortets, Poble Sec,….). I dinamització amb classes setmanals.
  8. Millora de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques a l’espai públic i als edificis municipals.Sant Climent millora els seus espais enjardinats, proposarem entrar a formar part del projecte Viles Florides vol posar en valor la riquesa natural i paisatgística del país mitjançant el reconeixement públic d’aquells projectes d’enjardinament, ornamentació floral, mobiliari urbà i espais lúdics que, tant en l’àmbit públic com privat, esdevinguin un exemple a seguir.Viles Florides és una iniciativa de la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) que promou la transformació de racons, pobles i ciutats de Catalunya a través de la planta verda. Pel moviment l’ornamentació va més enllà de propiciar espais agradables i treballa per millorar la qualitat de vida dels veïns, la conscienciació social envers les polítiques de sostenibilitat mediambiental i el desenvolupament de les economies locals a través de l’atractiu del jardins i parcs urbans.El projecte és obert a tothom i poden participar-hi els municipis així com qualsevol col·lectiu, empresa o particular amb sensibilitat vers la natura i la cura dels espais verds.Nova inversió i millora dels parcs infantils.Arranjament de carrers i voreres. Nous carrers més transitables i accessibles als vianants. Consolidarem les millores realitzades a la nostra via pública promovent un pla quinquennal d’arranjament de carrers per fer-los més còmodes als vianants. Exemple: C/Costa fustera, Camí de Torrelles, Camí de Cal Marí, C/Rafael Casanova, altres.
  9. Nous vestidors pel poliesportiu municipal: volem continuar amb la millora del poliesportiu municipal. En aquesta nova legislatura veiem molt necessari la construcció d’uns nous vestidors que incloguin la possibilitat de ser utilitzats amb varis equips alhora. Exemple: sales pels àrbitres, pels entrenadors/es, sala de primeres cures, etc. I proposarem fer-ho darrera de les grades, aprofitant l’espai que queda buit. Al poder aixecar-ho fins a nivell de la part superior de les grades, ens pot permetre als redactors del projecte fer una sala polivalent a sobre (parquet, miralls, equip de so,….) per poder utilitzar per gimnàstica de manteniment, entrenaments físics dels nostres clubs. i a sobre que serveixi per reduir una mica més el fred i aire.Condicionar un espai/magatzem per eines/material municipal i que a la vegada permeti guardar dignament els Gegants del poble i preparar esdeveniments tant importants com les carrosses dels reis mags.Millores Sala Gran del Casal de Cultura. Habilitar portes d’emergència altell, habilitar accessibilitat per les sortides d’emergència laterals, adequar caixa escènica amb teló tallafocs irrigat i exutori de sortida de fums, ignifugació estructura i detecció d’incendis a la sala i a tots els espais associats.wifi4eu projecte finançat amb fons europeu per posar wifi al carrer a les zones de la Plaça de la Vila, Ca l’Altisent, Poliesportiu i Piscina Municipal.
  10. REPENSEM Sant Climent:
    • El futur de Sant Climent passa per aprendre junts com ha de ser el poble dels propers 20 anys. No deixem que ningú ens ho faci. Fem-ho entre tots.
    • Definir un pla estratègic per Sant Climent: urbanisme, mobilitat, cultura, coneixement, ensenyament secundària, activitats atractives per a joves, habitatge per a joves, atenció a les persones,…
    • Urbanisme de gènere. Fer els espais públics cuidadors que faciliten la cura/atenció i l’autonomia de dones, infants i avis.
    • El Pla Estratègic del projecte Arrela’t a #SantCliment, proposa accions com crear una marca de producte, crear les bases per un model de poble de futur o com habilitar nous espais públics . #patrimoni #rural #sostenibilitat

Pressupost participatiu: procés participatiu d’equipaments a l’Ajuntament posarà a disposició dels veïns i veïnes una partida de 50.000€ (ampliable segons resultats econòmics del pressupost) per noves inversions pel poble. Aquestes propostes les votarà la ciutadania per decidir si es durà a terme o no. #santclimentdecidim.

Transparència: #gosantcliment govern obert: portal de transparència, espais de participació, processos participatius i dades obertes. Crear #infosantcliment digital. Publicació setmanal per comunicar ofertes de treball tant de l’Ajuntament com de les empreses del poble, notícies municipals,…

Espai d’esbarjo per a gossos

  • Valorar l’oportunitat de fer-ho.
  • Si es pot, enquesta de problemàtiques o si no un informe tècnic.
  • Ponderació de la problemàtica per espais disponibles. Ponderació segons espais disponibles
  • Redacció d’un informe del resultat
  • Procés participatiu a través de tècniques de consens en grups determinants en la població de Sant Climent#santclicívic. Proposem la creació d’una app que serveixi als veïns i veïnes per comunicar incidències dels nostres carrers i propostes de millora. Simplificació i agilitat a l’hora de comunicar incidències a l’Ajuntament.A través d’aquesta eina es podrà buscar solució´a totes les inquietuds i problemes que preocupen/neguitegen al poble.Per exemple: creació d’una ordenança de civisme i espai públic de Sant Climent: regulació de determinades activitats que es realitzen a Sant Climent amb les per millorar la convivència.

11. Redacció pla de mobilitat de Sant Climent. Objectius: aconseguir planificar noves places aparcament públic en superfície i gratuïtes, pacificació trànsit carrers dels municipis,….

12. Atenció a la família: “Juguem en família” creació espai familiar per unir sinergies amb entitats del poble i poder ajudar a famílies amb la difícil tasca de fer créixer els seus fills i filles.
L’activitat, es podria desenvolupar en dues tardes a la setmana, al Casal de Cultura, està adreçat a la petita infància i als seus familiars. Les trobades, dinamitzades per una experta en joc infantil i terapeuta, dividides en dos grups d’edat; els dimarts, de 17.15 a 18.30h, les famílies amb nadons dels 6 als 18 mesos, i els dijous, de 17.15 a 18.30 h, les famílies amb infants de 18 a 36 mesos. (Gelida)

14. Pla d’acció per l’energia sostenible i el clima de Sant Climent: canvi climàtic i reducció de l’ús de l’energia. Llei del canvi climàtic i reptes de futur. Energies renovables i autoconsum. Creació regidoria canvi climàtic (sol·licitar a AMB un pla d’adaptació al canvi climàtic). Gestió forestal sostenible i prevenció d’incendis per fer un poble més segur.

Estudi i implantació de la recollida selectiva del porta a porta.

15. Millores i manteniment de la piscina municipal. Hem valorat amb els tècnics i concessionaris per millorar la maquinària i assegurar el seu funcionament. I estem en negociacions amb ACA per ampliar la zona de platja (lloc on posem les tovalloles) per costat riera amb un voladís d’obra per sobre de riera.

16. Conservació i restauració del Museu d’Eines del Pagès. Nova senyalització per poder fomentar el coneixement de la nostra història. Demanar a Diputació de Barcelona un estudi i projecte per connectar Museu (zona de la Era) amb el nou Parc Metropolità.

Turisme i promoció econòmica: proposarem incloure al museu d’eines del pagès a estar inclòs a la xarxa de turisme sostenible del Baix Llobregat i participar en el programa compromís per la sostenibilitat Biosphere.

17. Prescripció social per part dels metges/metgesses. A través d’una plataforma d’internet, podríem penjar totes les activitats que es fan al poble i els experts puguin adreçar a les persones que ho necessitin.

18. Millora d’atenció a les persones: proposarem fer acció concertada amb entitats del tercer sector social per aprofitar els seus coneixements en atenció a tot tipus de persona i objecte social clar, interès general i sense afany de lucre.

19. Espai de compartir: afegir-nos a la xarxa de municipis que comparteixen cotxe. I crear un espai al casal per compartir temps, eines, coses de casa. En definitiva un espai de cooperació i ajut veïnal.

Recuperació història Sant Climent: proposar un grup de treball estable per consensuar un projecte d’arxiu històric que protegeixi els nostres avantpassats i la nostra història.

20. Ampliar els camins saludables. Dur a terme noves rutes i fer nous cartells. Parlar amb experts del món de l’esport que coneixen bé les nostres muntanyes i camins per fer diferents graus de dificultat, durada, tipus d’esport.

Volem compartir i aprendre bones pràctiques en gestió sostenible des d’una perspectiva integral i el treball col·lectiu de la comarca. Es tracta d’un programa impulsat per la Diputació de Barcelona i que compta amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona, i el consorci de turisme del Baix Llobregat.

12 Propostes Metropolitanes de Junts per Catalunya

Junts per Catalunya a l’Àrea Metropolitana de Barcelona proposa 12 prioritats fonamentals per a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania metropolitana, amb una clara connotació social en totes i cadascuna de les propostes.

1.- Junts aprovarem un Pla Director Urbanístic que solucioni els problemes territorials/urbanístics que un PGM obsolet amb 40 anys de vigència ja no pot resoldre.

2.- Junts farem una proposta de recollida selectiva per aconseguir un residu zero d’acord amb els paràmetres fixats per les Directives europees i alhora premiï a qui més recicla.

3.- Junts farem una mobilitat més sostenible, amb millores del transport públic col·lectiu, potenciant la nova mobilitat, reduint els nivells de contaminació i aplicant criteris de tarificació social homogenis.

4.- Junts exigirem que els 36 municipis metropolitans tinguin un servei de transport públic que t’asseguri la mobilitat metropolitana tot garantint un servei de qualitat per accedir al lloc de treball, estudi o oci.

5.- Junts farem possible la convivència dels diferents models de transport amb vehicles de menys de nou places (taxis i Vtcs)

6.- Junts potenciarem els ajuts contra la pobresa energètica metropolitana i exigirem a les grans companyies subministradores més implicació per evitar els talls de subministrament a les famílies vulnerables.

7.- Junts potenciarem el manteniment i arribada de teixit productiu arreu del territori metropolità. El treball de qualitat és una prioritat.

8.- Junts mantindrem el sentit social de les polítiques de l’habitatge. En aquest sentit caldrà modificar i potenciar la qualificació de la cartera d’habitatges de l’AMB per tal que s’utilitzin com a habitatges de lloguer social.

9.- Junts garantirem el cicle integral de l’aigua en l’àmbit metropolità, tot mantenint l’equilibri econòmic/financer, la qualitat del servei i un cost òptim pels usuaris defensant el model actual d’empresa mixta publico-privada.

10.- Junts establirem un Pla de suport a les polítiques socials municipals amb especial incidència en el plans locals d’ocupació.

11.- Junts establirem, concretarem i assegurarem el finançament necessari pels diferents àmbits de gestió metropolitana.

12.- Junts demanarem la modificació de la LRSAL en defensa de l’autonomia local.

Barcelona més enllà del Besòs i el Llobregat

1.- El debat sobre Barcelona i la realitat del seu entorn ha tingut sempre un discurs teòric –quasi filosòfic- i molt poques vegades un discurs executiu. Tothom es porta a la boca la “gran Barcelona” però més enllà de la retòrica discursiva poca cosa més. Una planificació urbanística encallada des de fa dècades; una planificació en mobilitat que deixa la meitat del territori en unes condicions paupèrrimes pel que fa a l’oferta de transport públic; una planificació mediambiental que se’n porta un aprovat justet en intentar resoldre els temes de qualitat de l’aire i contaminació però un suspens en tractament de residus, reciclatge i recollida selectiva; l’obertura d’un debat absurd i innecessari sobre la gestió de l’aigua; una planificació estratègico-econòmica que no passa d’una plasmació en informes i un etern debat sobre si l’administració que gestiona “l’àmbit” ha de ser un òrgan polític, de gestió i amb elecció directa de la Presidència o amb una simple representació d’alcaldes.

2.- No obstant això cal encarar el debat i projectar-lo a 20/30/50 anys vista. Allò que volem que sigui l’Àrea Metropolitana de Barcelona ho hem de començar a conrear ara i en funció dels estris i les llavors que hi sembrem obtindrem uns resultats o altres.

3.- Partirem d’entrada de l’actual composició de l’Àrea Metropolitana -36 municipis- i defugirem el tòpic i absurd debat sobre qui aporta més o menys o qui se’n beneficia més. Tenim una realitat pràcticament continua geogràficament i en la que hi ha de cabre tot. Des de les plantes de reciclatge de residus fins als teatres, des de les depuradores als gran estadis esportius i tothom s’ho ha de sentir seu acceptant els pros i contres.

4.-La marca Barcelona és una marca triomfadora al món i d’això se n’ha de beneficiar tot el territori. Deia l’Alcalde Trias que quan anava pel món buscant inversions empresarials n’era conscient que aquestes hipotètiques empreses no es podien instal·lar al Passeig de Gràcia i, per tant, Begues, Gavà o Badalona en podrien ser la seu.

5.- Òrgans de govern metropolità.-

L’AMB no necessita una elecció directa per a la seva Presidència. És més, desvirtuaria el criteri que ha de tenir la institució. L’AMB ha de ser la suma de 36 realitats i per eficàcia i sentit comú, l’alcalde o alcaldessa de Barcelona l’ha de presidir. L’actual llei de l’AMB no ho especifica amb aquesta rotunditat però els paràmetres que estableix així ho predisposa.

Pel que fa als òrgans de govern defensem la màxima participació i implicació dels grups metropolitans. El millor govern que hi ha hagut a l’AMB ha estat el presidit per en Xavier Trias conformat per CiU – PSC –ERC i IC i amb només el PP a l’oposició i el pitjor amb diferencia l’actual d’Ada Colau amb dos governs de facto, un dels Comuns i un altre del PSC i amb una ERC desapareguda.

Defensem una institució bàsicament de gestió sense renunciar a la vessant política que tota administració té. Però en essència l’encàrrec que han de rebre els gestors de l’AMB és un encàrrec per assolir l’objectiu de recollir selectivament el 50% dels residus, de fer arribar els transport públic a tot el territori, de planificar urbanísticament l’àmbit, d’aconseguir una xarxa de sanejament i subministrament d’aigua amb la millor qualitat i a un preu raonable pel ciutadà, liderar una política d’habitatge públic de lloguer que posi les bases per resoldre amb eficàcia el greu problema que representa avui l’accés a un habitatge per a nombroses famílies metropolitanes i planifiqui el conjunt empresarial per aprofitar aquella oportunitat de què parlaven amb la “gran Barcelona”.

Programa municipalista de Junts per Catalunya

1. Els reptes i prioritats a nivell local pels propers quatre anys

2. Àmbit competencial

3. Idees municipals

  • Posicionament estratègic
  • Model territorial
  • Transparència, govern obert i polítiques digitals
  • Primer sector
  • Educació
  • Cultura
  • Esports
  • Gestió, control i personal local
  • Igualtat de gènere
  • Desenvolupament local i sostenible: Economia circular
  • Smart Cities -Poble intel·ligent-

1. Els reptes i prioritats a nivell local pels propers quatre anys

De cara als propers anys, les prioritats locals es basarien sobretot en garantir l’equilibri territorial perquè tots els ciutadans puguin accedir als mateixos serveis i prestacions, simplificar i agilitzar l’administració local, tot projectant a l’ajuntament a ser, a més d’un ens de prestació de serveis, un agent dinamitzador de l’economia, facilitador de l’accés a la cultura i prendre mesures perquè sigui una administració transparent en la gestió responsable dels recursos públics, interioritzat la cultura de l’avaluació i el rendiment de comptes.

També és prioritària una bona gestió financera del consistori, amb un model econòmic que vetlli per cobrir les necessitats més bàsiques dels ciutadans, així com adequar els mecanismes participatius a la nova realitat tecnològica de la societat.

Ser lleials a la voluntat del poble de Catalunya és el punt de partida. I un altre repte, no pas menor, és l’apoderament polític de la ciutadania, a través de mesures que la incitin a sentir-se part del projecte de poble i la motivin a ser participativa, doncs la implicació ciutadana és la clau per a la cohesió i dinamització local.

2. Àmbit competencial

Les competències municipals i locals venen regulades a la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, per la qual s’aprova l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, a la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les Bases de Règim Local i al Reial Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Article 25 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local:

a) Urbanisme: planejament, gestió, execució i disciplina urbanística. Protecció i gestió del patrimoni històric. Promoció i gestió de l’habitatge de protecció pública amb criteris de sostenibilitat financera. Conservació i rehabilitació de l’edificació.

b) Medi ambient urbà: en particular, parcs i jardins públics, gestió dels residus sòlids urbans i protecció contra la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica a les zones urbanes.

c) Abastament d’aigua potable a domicili i evacuació i tractament d’aigües residuals.

d) Infraestructura viària i altres equipaments de la seva titularitat.

e) Avaluació i informació de situacions de necessitat social i l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social.

f) Policia local, protecció civil, prevenció i extinció d’incendis.

g) Trànsit, estacionament de vehicles i mobilitat. Transport col·lectiu urbà.

h) Informació i promoció de l’activitat turística d’interès i àmbit local.

i) Fires, proveïments, mercats, llotges i comerç ambulant.

j) Protecció de la salubritat pública.

k) Cementiris i activitats funeràries.

l) Promoció de l’esport i instal·lacions esportives i d’ocupació del temps lliure.

m) Promoció de la cultura i equipaments culturals.

n) Participar en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria i cooperar amb les administracions educatives corresponents en l’obtenció dels solars necessaris per a la construcció de nous centres docents. La conservació, manteniment i vigilància dels edificis de titularitat local destinats a centres públics d’educació infantil, d’educació primària o d’educació especial.

ny) Promoció en el seu terme municipal de la participació dels ciutadans en l’ús eficient i sostenible de les tecnologies de la informació i les comunicacions.

o) Actuacions a la promoció de la igualtat entre homes i dones així com contra la violència de gènere.

La resta de competències pròpies determinades per la legislació sectorial.

També s’atorguen als municipis les següents competències pròpies:

Article 84.2 de la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, per la qual s’aprova l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini públic local.

b) La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic i la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial.

c) L’ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat.

d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals.

e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en els locals de concurrència pública. La coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi.

f) La protecció civil i la prevenció d’incendis.

g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l’aprofitament, fora de l’horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar.

h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport de viatgers municipal.

i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tot tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació.

j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible.

k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d’activitats.

l) La regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions.

m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acollida dels immigrants.

n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es duen a terme a les platges, els rius, els llacs i la muntanya.

3. Idees municipals

  1. Posicionament estratègic

El paper de l’Alcalde/ssa és clau per a contribuir al benestar i progrés de les persones i de les comunitats locals en el seu conjunt. Els ajuntaments són prestadors de serveis de proximitat, però també són agents dinamitzadors de l’economia local.

  1. Model territorial

Junts defensarem prioritzar la intervenció sobre allò construït per damunt de l’extensió urbana.

Per incrementar l’oferta en habitatge, disminuirem el preu del sòl, lluitant contra les pràctiques especulatives de retenció del sòl, conservar la titularitat pública i impulsar la rehabilitació. Les polítiques per a la millora de les condicions i la qualitat de vida als barris, conservació i millora del patrimoni són bàsiques.

Per això, la planificació urbanística ha de ser menys rígids i menys detallistes, més estratègics, més definidors d’objectius, més modificables i adaptables, incorporat el criteri de “municipi saludable”.

  1. Transparència, govern obert i polítiques digitals

Junts hem de ser exemplars i exigents per implantar la cultura de la transparència com un valor fonamental en la gestió pública i en el disseny de les institucions públiques, més enllà del simple compliment de la llei. És important utilitzar un llenguatge més planer i senzill, per tal que qualsevol ciutadà pugui entendre’l, incrementar l’ús de mitjans electrònics i les tecnologies i impulsar les consultes i referèndums pels temes més transcendents del municipi.

És important implantar un sistema de govern obert a l’ajuntament que integri les polítiques de transparència, de dades obertes i de participació ciutadana, tot garantir-ne l’ètica i la privacitat.

Es poden crear o actualitzar els instruments de comunicació de l’ajuntament cap als seus ciutadans, exprimint al màxim les seves possibilitats (webs, panells informatius, mailing, App…) i és indispensable facilitar l’accés a Internet d’alta velocitat per a tota la ciutadania.

d) Primer sector

Junts impulsarem l’adaptació del POUM, la creació de Consells Agraris, la utilització d’espais dels polígons com espais verds, la revitalització dels mercats municipals, fomentar les fires amb productes locals o la millora de les infraestructures.

e) Educació

La Llei reconeix i reforça el paper de les administracions locals i la seva coresponsabilitat amb el Govern de la Generalitat en matèria d’educació. En són exemples el fet de posar a la seva disposició sòl per a la construcció d’escoles, el manteniment d’escoles i d’instituts, la creació de centres de titularitat de l’Administració local, la participació en la planificació educativa perquè s’adapti a les realitats dels territoris i el desenvolupament de les llars d’infants, les escoles de música i les escoles artístiques i d’idiomes.

f) Cultura

Junts proposem posar en funcionament locals per a associacions i entitats, potenciar-ne la participació dels joves, prioritzar l’augment del suport econòmic a les entitats, elaborar plans locals d’equipaments culturals, prendre mesures per ajudar a la creació cultural i a la protecció i difusió del patrimoni cultural.

g) Esports

Junts proposaem, per a nens en edat escolar, la creació d’un pla de l’esport que inclogui activitats esportives específiques per als escolars durant els períodes lectius i també pels períodes de vacances.

Junts proposem facilitar als clubs esportius locals eines de suport i formació en la gestió i suport en la recerca de patrocini privat, mantenir els equipaments esportius adients, consolidar i donar suport als esdeveniments de caràcter local que ja s’organitzen en el municipis per parts dels clubs, i potenciar, si és possible, la celebració d’esdeveniments esportius de caràcter nacional o internacional.

h) Gestió, control i personal local

Junts proposem millorar la gestió de l’ajuntament potenciant la formació continuada dels empleats públics i dels electes.

És imprescindible l’aprovació dels plans d’igualtat i amb l’exigència de què es compleixin. En aquest sentit, la figura del tècnic d’igualtat pren un relleu molt important.

També intentarem tenir com a brúixola en el nostre camí el Pacte per a la Reforma Horària. Es podran introduir modificacions en els horaris dels treballadors del consistori, amb horaris d’entrada i sortida més flexibles, possibilitar la compactació de la jornada laboral, propiciar un avançament de l’hora dels àpats, que serien més breus, avançar el tancament dels equipaments i edificis públics, fer campanyes de sensibilització de l’opinió pública entorn la reforma horària, adaptar les activitats i els actes públics a uns horaris més raonables, que permetin la conciliació familiar i també preveure una agenda política dels càrrecs electes i dels càrrecs directius adaptada al nou model horari.

i) Igualtat de gènere

Junts proposem incidir en aquest tema amb rotunditat i fermesa. En aquest sentit, incorporarwm plans de polítiques d’equitat de gènere al municipi, en el disseny dels quals han de participar els grups feministes i les entitats de defensa dels drets de les dones del municipis.

Cal incorporar la transversalitat de la perspectiva de gènere, a nivell de discurs i de pràctica, per part de tot el consistori, defensant el nomenament d’un referent de gènere de tot l’ajuntament que pugui elaborar un informe anual sobre la incorporació d’aquesta transversalitat de gènere.

Altres mesures a emprendre poden ser l’impuls de la creació de regidories d’igualtat de gènere, la incorporació de noms de dones al nomenclàtor del municipi per tal de fer un reconeixement a dones històricament menystingudes al municipi, incorporar clàusules d’igualtat en la contractació pública i establir mecanismes en contra de la publicitat sexista.

j) Desenvolupament local i sostenible: Economia circular

Atenent les competències dels ens locals poden sorgir moltes oportunitats d’aplicar l’economia circular. En aquest sentit, l’ajuntament pot tenir un paper actiu promovent internament l’economia circular a diferents nivells.

Algunes de les iniciatives poden ser:

Serveis de neteja viària de recollida i tractament de residus:

  1. Gestió dels residus permet recuperar materials, components i productes que poden ser re introduïts a l’economia.
  2. Prevenció de residus amb sistemes de pagament per generació.
  3. Foment de la recollida selectiva.
  4. Xarxa de deixalleries i punts verds, en contínua evolució sota nous models.
  5. Assessorament i suport a la gestió de les deixalleries.
  6. Recuperació de materials de desmantellaments d’edificis (els residus de demolició i de la construcció contenen un gran nombre de materials i poden ser una oportunitat per a desenvolupar activitats d’economia circular).

Servei d’abastament domiciliari d’aigua potable i gestió del clavegueram:

  • La gestió del cicle integral de l’aigua obre moltes possibilitats: des de la prevenció del consum, l’eficiència en la distribució i ús fins a l’aprofitament de les aigües residuals.
  • Eficiència de la xarxa de distribució per evitar fuites.
  • Aprofitament d’aigües pluvials i grises.
  • Aprofitament d’aigües regenerades per a regs de carrers.
  • Sistemes anti descàrrega del sistema unitari (anti-DSU) que aprofitin l’aigua recollida per a diferents usos.

Gestió d’equipaments municipals (esportius, culturals, educatius, parcs, mercats…):

  • Ús d’energies renovables (per exemple, fotovoltaica, solar tèrmica o biomassa).
  • Eficiència i aprofitament de recursos en equipaments esportius (com aprofitar l’aigua de les piscines per a diferents usos o sistemes d’aigües grises).
  • Parcs i horts per a la gestió de residus orgànics.

El parc d’habitatge públic permet implementar l’economia circular a partir de sistemes i tecnologies que redueixin la demanda de recursos:

  • Mesures d’eficiència energètica en edificis.
  • Promoció dels edificis amb un consum d’energia quasi zero.
  • Criteris de construcció més sostenibles en noves edificacions.
  • Promoció d’espais compartits (com bugaderies o aparcaments).

La gestió de l’energia manté una estreta relació amb l’economia circular així com amb el canvi climàtic:

  • Centrals energètiques sostenibles (com la trigeneració).
  • Gestió i aprofitament de biomassa de boscos de titularitat municipal per instal·lacions tèrmiques en edificis públics.

Gestió del transport: la mobilitat consumeix una part important de l’energia total i alhora té una relació directa amb la qualitat de vida a les nostres ciutats:

  1. Sistemes de transport públic motoritzat i no motoritzat amb diferents models de gestió.
  2. Integració dels vehicles elèctrics i fotolineres en el model de mobilitat local.
  3. Promoció de l’ús de la bicicleta.

Planificació urbanística: el planejament urbanístic i el model de ciutat té efectes en la demanda de recursos:

  • Reserva de sòl per activitats que promoguin l’economia circular (com tallers de reparació o mercats d’intercanvi) dins de la trama urbana.
  • Planejament que promogui la diversitat d’usos, la qual enriqueix les possibilitats de generar sinergies i interrelacions entre agents, i un disseny flexible que pugui adaptar-se a les necessitats de cada moment.
  • Establiment de criteris directors urbanístics per promoure una ciutat baixa en carboni i circular.
  • Inclusió d’equipaments i instal·lacions fàcilment accessibles per a una gestió circular dels recursos materials utilitzats en els entorns urbans (centres de reparació, de recollida o de tractament de residus).

Infraestructures: és possible aplicar criteris de circularitat en la gestió d’infraestructures municipals i desenvolupar serveis que promoguin una economia més circular:

  • Sistemes d’enllumenat eficients i circulars.
  • Oficines municipals que apliquin criteris d’economia circular.
  • Servei municipal de reparació d’equips i lloguer d’eines.
  • Xarxa d’establiments municipals per recollir menjar sobrants.
  • Banc de roba municipal.
  • Establiments municipals i centres educatius.

Més mesures de promoció de l’economia circular:

  • Subvencions i ajuts per a projectes d’economia circular.
  • Bonificació IBI per a mesures d’economia circular (estalvi energètic, plans de mobilitat, etc.).
  • Serveis de suport tècnic i assessorament per al teixit empresarial.
  • Oficina d’atenció a l’empresa per tal d’orientar en l’àmbit de l’economia circular.
  • Campanyes de comunicació per sensibilitzar el teixit empresarial i fer-lo partícip de les activitats.
  • Campanya contra el malbaratament alimentari.
  • Promoció de sistemes alternatius a les bosses d’un sòl ús en el comerç local.
  • Foment de la recollida selectiva i de qualitat.
  • Promoció de mercats d’intercanvi, de segona mà i de productes (agraris) locals.

k) Smart Cities -Poble intel·ligent-

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) poden facilitar la vida als nostres conciutadans, per exemple, posant en marxa sistemes de gestió interna municipals, que, mitjançant la consolidació i tractament de dades de diversos serveis municipals, facilitin la presa de decisions, o utilitzant la informació d’activitat, provinent dels comptadors digitals de xarxa elèctrica i d’aigua, per establir sistemes de detecció i alerta d’incidències a les llars on hi viu gent gran sola.

l) Promoció econòmica i ocupació

El teixit productiu i comercial dels nostres pobles i ciutats no només genera ocupació sinó que dinamitza el dia a dia local. Per això, cal una aposta decidida de suport i foment del comerç de proximitat, així com també implantar als polígons industrials existents els serveis necessaris per a l’arribada de nova activitat econòmica. I que els emprenedors trobin en l’administrador un facilitador del seu dia a dia, amb l’acompanyament a les inciatives i fins i tot cedint espais per iniciar la seva activitat.

m) Joventut

Els joves no només són només el futur dels nostre poble sinó que també en són el seu present. Cal disposar de plans que diagnostiquin les necessitats i oportunitats per créixer, emancipar-se i iniciar el propi projecte de vida són claus. També cal afavorir que es relacionin entre ells, en entorns fàcils i deixar que l’oci també el puguin codecidir ells.

n) Atenció a les Persones

Junts situarem el ciutadà al centre de la política, oferint polítiques que puguin resoldre els seus problemes, que quedin cobertes les seves necessitats bàsiques, però alhora dotant d’autonomia les seves decisions i la seva pròpia dinàmica de vida. És necessari que les accions vagin encaminades a facilitar la reversió de les seves situacions complexes actuals, acompanyant i fent seguiment de les seves problemàtiques.